Per
si no us hi heu fixat, a fora la biblioteca, quasi al costat de la
porta, hem plantat l'arbre de les lletres. Aquestes lletres amb
l'airet del passadís juguen, s'ajunten i a vegades formen poemes,
expressen desitjos, sentiments...i totes les que falten, que són
moltes, estan en els llibres que hi ha dins de la biblioteca
explicant històries reals o fantàstiques, però sempre interessants
perquè ens ajuden també a créixer, com l'arbre que tira amunt!
Seguint
en el món de la imaginació, no sé si heu vist saltironant per
l'arbre a un minairó (bé, és un dibuix augmentat milions de
vegades), què que és un minairó???
Els
minairons són uns éssers minúsculs que sempre busquen feina i si
no en troben “et fan la pell”, aquí a la biblioteca en tenen i
molta ja que vetllen perquè les lletres dels contes no es moguin i
no desapareixin les històries. Els tenim guardats en un canut que hi
ha al fons del bagul de l'entrada de la biblioteca i només surten
quan no hi ha ningú, la darrera persona que marxa de l'escola
destapa el canut i poden sortir, quan acaben la feina es tornen a
posar dins i deixen com a senyal el conte que més el hi ha agradat.
Per
als més grans (nois i noies de 5è i 6è) hi ha una novel.la d'en
Pep Coll basada en aquesta llegenda de la comarca del Pallars Sobirà
que es titula amb la frase que fan servir els minairons quan volen
fer feina... La sabríeu trobar?
Hi
ha premi!!!!!!!!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada