Sóc
ara en avingudes de novembre
on
tot es fa quiet i sembla caure
com
desistint. La melangia llaura
camps
de records però ja res no sembra.
Ara
tot és campana que s'atarda
tocant
a morts i posa gravetat
boscos
endinson la madura tarda
ja
minva, plena d'or i soletat.
Ulls
tristos, melancòlics de la posta,
no
us apagueu: la llangorosa flama
un
altre món al nostre món acosta,
del
somni fa més íntima la trama.
Vida,
on ets? La nit tot ho reclama
i
un plor de vent és l'única resposta.
Joan
Vinyoli
Sabeu per què us hem posat un poema del Joan Vinyoli? Perquè aquest és el seu any! Qui vulgui saber més, aquí teniu un enllaç amb més informació:
http://www.vinyoli.cat/
Sabeu per què us hem posat un poema del Joan Vinyoli? Perquè aquest és el seu any! Qui vulgui saber més, aquí teniu un enllaç amb més informació:
http://www.vinyoli.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada